dilluns, 7 de maig del 2007

PRESENTACIÓ

El projecte documental 1Dia neix amb l’objectiu de mostrar l’activitat diària de fets senzills i quotidians que passen a Sant Boi de Llobregat. Es tracta d’observar les coses amb la mínima intervenció de la càmera tot comptant amb el muntatge com a únic recurs per a sintetitzar en un màxim de 10 minuts el que passa al llarg de 24 hores.
Aquesta proposta constarà de 12 peces. Les entregues es penjaran a la web el dia 1 de cada mes a partir del l’1 de setembre d’enguany mitjançant el servei YouTube i es mantindrà aquest Bloc obert tot esperant les contribucions dels internautes.
La llista de temes triats ens donaria per molts lliuraments. Malgrat això, el projecte 1Dia estarà obert a qualsevol suggeriment temàtic del qual en serà estudiada la seva idoneïtat i viabilitat.De moment, per anar fent boca, us presentem el documental Abril79. Abril79 és una mirada a la campanya electoral de les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes a la nostra ciutat. Filmada en Súper8, la transferència a vídeo es va fer amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Boi amb motiu de la celebració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics que es va commemorar l’abril de 2004.
Per motius d’espai, aquesta peça és un resum de l’obra original –dipositada a l’arxiu municipal-. S’hi han eliminat les referències a l’acte de presentació –Can Massallera, 19 d’abril de 2004- i l’entrevista que en aquell moment es va fer al cap de la llista més votada –per tal que la seva publicació, avui, no s’entengui com a propaganda electoral-.
Als crèdits d’Abril79 injustament no hi consten els autors i intèrprets de les cançons i músiques triades. Tampoc no hi tenim ni permís ni els drets de comunicació pública. Esperem que tant autors, intèrprets com editors entenguin la necessitat que teníem d’enriquir aquest documental amb les musiques i cançons que ens van ajudar a il·luminar la foscor de la dictadura. De totes maneres donem les gràcies a Sergio Ortega - Quilapayún, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Víctor Manuel, Luis Eduardo Aute, Ovidi Montllor, Raimon i Violeta Parra.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jaume, encara que en el 79 no tenia pas massa anys, el recull que has publicat m´ha fet posar la carn de gallina, perquè no "massa anys" no vol pas dir que no pugui guardar records.
Endevant amb el teu blogg, felicitats i sobretot gràcies.

Jaume Puig García ha dit...

Hola Pili,
Gràcies pel teu comentari. Era un Sant Boi diferent. Els qui vàrem filmar això, creiem que estava passant alguna cosa important. Només sabíem què eren eleccions pel que llegíem de l’estranger i pel que ens explicaven els pares. La il·lusió, avui, ha minvat una mica. Els partits polítics, igual que la societat, han canviat l’ètica pel poder dels diners.
Avui m’agrada veure que als cartells electorals encara hi figuren de cap de llista persones lligades a la meva joventut. Un d’ells va ser el meu primer professor de català –un curset que es va fer de forma clandestina a la llibreria La Plana-; l’altre candidat a alcalde és un escolta (del moviment escolta, vull dir) que encara conserva el seu somriure. Desitjo que segueixin sent bones persones.
“Massa anys”, dius? Els records són l’esquelet que sustenta la pell del que som.

Anònim ha dit...

Sóc d´aquella generació de la que solen dir que no ens hem interessat mai per moure res del que ens envolta, de la que hem crescut amb el plat a taula. Certament, fins no fa pas gaire, m´ha estat ben igual qui era a dalt i qui empenyia per pujar, o fins i tot, qui trepitjava per a que els de dalt caiessin; sí que es cert que la política avui dia és el moviment del diner, però segueixo creient que algú dels que avui són abaix volen fer coses per a que creixem tots plegats o al menys fer l´esforç en intentar aconseguir-ho. Quan he vist la filmació he pensat "quin gran esforç es va fer per arribar fins aquí", sentiré molta pena quan el dia 27 mentre fico el meu paper a la urna trobi a faltar molts dels meus veïns, tots aquells que després s´atreveixen a criticar qualsevol govern o qualsevol moviment polític.
De nou, moltes gràcies per la teva resposta.

Anònim ha dit...

Hola Jaume! En primer lloc felicitats per aquesta iniciativa. I com no, gràcies per aquest magnífic documental. Quants records!

Jaume Puig García ha dit...

Hola Paky,
Sempre és un plaer sentir que la feina serveix per alguna cosa. Gràcies a tu!

des de la Travessera de Dalt... ha dit...

Jaume, en poques paraules: PELL DE GALLINA. M'has fet rejovenir gairebé 30 anys. Sempre podré dir allò de: jo, hi era!. Gràcies.