diumenge, 3 de juny del 2007

1Dia amb la Xarxa Santboiana

El dia 2 de juny es va fer la primera trobada de blocaires de Sant Boi de Llobregat.
Malgrat no és el propòsit d’aquest bloc fer cròniques de fets diversos, crec que és important destacar aquest esdeveniment perquè és una nova manera –una més- de fer cultura a la nostra ciutat.
De sempre, els santboians es queixen perquè costa molt tirar endavant qualsevol iniciativa que demani la participació de la gent. “Sempre som els mateixos” és una frase que ve de lluny. A la ciutat de Barcelona passa una cosa semblant. Les persones es mouen dins d’un cercle d’interessos i afinitats. La coincidència de cares és inevitable.
El progrés de la nostra societat i l’increment demogràfic han afavorit la multiplicitat de l’oferta cultural. Avui, si es vol que les activitats tinguin èxit de públic sempre hi ha d’haver un valor afegit. Com a exemple negatiu –per la manca de valor afegit-, hi tenim els passis de documentals i pel·lícules que es fan regularment al Cal Ninyo. Anar-hi per veure una peli que fàcilment pots baixar-te per internet ha de tenir l’al·licient d’una presentació prèvia i del comentari posterior amb el públic. Passar un documental –Sant Boi és la població amb un dels ratis d’assistència més baixos del projecte “el documental del mes”- sense parlar ni una mica del seu valor no té cap atractiu.
La trobada, la primera trobada de la Xarxa Santboiana, és un exemple feliçment positiu. La primera part es va fer a la sala d’actes de Cal Ninyo. La sessió va incloure una magnifica presentació on es mostrava el recull dels blocs adherits a la Xarxa. La segona part –la del valor afegit- va ser al voltant d’una generosa taula de vermut on els blocaires van brindar amb cava per un futur ple d’individualitats compartides. N’hi havia més cabells blancs que gent jove, alguna cara nova i moltes de les que porten més de 30 anys “fent coses”. Aquest contacte personal va permetre intercanviar parers per anar més enllà dels comentaris que es poden incloure als blocs. S’hi podia posar un rostre a aquell o a aquella blocaire que hom tant admira o enveja. Es va parlar del desig de convertir Xarxa Santboiana en un agregador.
El bloc és un instrument més que reflecteix la individualització de la nostra societat. Gràcies al bloc ens podem mirar el melic i estar-ne cofois. El bloc, però, és també una eina per deixar de ser súbdits i recuperar la condició de ciutadans. Amb Xarxa Santboiana tenim a les mans una manera de fer públic allò que som i què volem. Caldrà fer una segona trobada. Amb vermut, es clar.