Tal com és evident, no he pogut complir els terminis de la meva proposta d’una peça de vídeo al mes. La mort de la meva mare i una agenda professional massa atapeïda m’ha impedit qualsevol altra activitat que no fos el dia a dia.
Ara que s’acaba el quadrimestre acadèmic sembla que disposaré de més temps per anar-vos subministrant les petites píndoles que tinc pensades.
A banda d’això, em plau fer-vos saber que he obert un bloc nou dedicat als meus neguits personals. Sí, des d’ara jo també em miraré el melic.

1Dia a la plaça

La plaça és, pot ser, l’espai públic urbà socialment més rendible. Quan s’obre un nou carrer no saps mai si amb el temps serà una via on no podràs deixar anar la mà de les criatures, o bé hi podràs dormir amb les finestres obertes. Prova-ho, però, amb una plaça. Tot just quan l’últim obrer encara està enllestint la feina, la plaça és envaïda per gent de tota edat que baixa ràpid del pis per tal de marcar el territori i gaudir del nou espai obert.

1Dia amb la Xarxa Santboiana

El dia 2 de juny es va fer la primera trobada de blocaires de Sant Boi de Llobregat.
Malgrat no és el propòsit d’aquest bloc fer cròniques de fets diversos, crec que és important destacar aquest esdeveniment perquè és una nova manera –una més- de fer cultura a la nostra ciutat.
De sempre, els santboians es queixen perquè costa molt tirar endavant qualsevol iniciativa que demani la participació de la gent. “Sempre som els mateixos” és una frase que ve de lluny. A la ciutat de Barcelona passa una cosa semblant. Les persones es mouen dins d’un cercle d’interessos i afinitats. La coincidència de cares és inevitable.
El progrés de la nostra societat i l’increment demogràfic han afavorit la multiplicitat de l’oferta cultural. Avui, si es vol que les activitats tinguin èxit de públic sempre hi ha d’haver un valor afegit. Com a exemple negatiu –per la manca de valor afegit-, hi tenim els passis de documentals i pel·lícules que es fan regularment al Cal Ninyo. Anar-hi per veure una peli que fàcilment pots baixar-te per internet ha de tenir l’al·licient d’una presentació prèvia i del comentari posterior amb el públic. Passar un documental –Sant Boi és la població amb un dels ratis d’assistència més baixos del projecte “el documental del mes”- sense parlar ni una mica del seu valor no té cap atractiu.
La trobada, la primera trobada de la Xarxa Santboiana, és un exemple feliçment positiu. La primera part es va fer a la sala d’actes de Cal Ninyo. La sessió va incloure una magnifica presentació on es mostrava el recull dels blocs adherits a la Xarxa. La segona part –la del valor afegit- va ser al voltant d’una generosa taula de vermut on els blocaires van brindar amb cava per un futur ple d’individualitats compartides. N’hi havia més cabells blancs que gent jove, alguna cara nova i moltes de les que porten més de 30 anys “fent coses”. Aquest contacte personal va permetre intercanviar parers per anar més enllà dels comentaris que es poden incloure als blocs. S’hi podia posar un rostre a aquell o a aquella blocaire que hom tant admira o enveja. Es va parlar del desig de convertir Xarxa Santboiana en un agregador.
El bloc és un instrument més que reflecteix la individualització de la nostra societat. Gràcies al bloc ens podem mirar el melic i estar-ne cofois. El bloc, però, és també una eina per deixar de ser súbdits i recuperar la condició de ciutadans. Amb Xarxa Santboiana tenim a les mans una manera de fer públic allò que som i què volem. Caldrà fer una segona trobada. Amb vermut, es clar.

PRESENTACIÓ

El projecte documental 1Dia neix amb l’objectiu de mostrar l’activitat diària de fets senzills i quotidians que passen a Sant Boi de Llobregat. Es tracta d’observar les coses amb la mínima intervenció de la càmera tot comptant amb el muntatge com a únic recurs per a sintetitzar en un màxim de 10 minuts el que passa al llarg de 24 hores.
Aquesta proposta constarà de 12 peces. Les entregues es penjaran a la web el dia 1 de cada mes a partir del l’1 de setembre d’enguany mitjançant el servei YouTube i es mantindrà aquest Bloc obert tot esperant les contribucions dels internautes.
La llista de temes triats ens donaria per molts lliuraments. Malgrat això, el projecte 1Dia estarà obert a qualsevol suggeriment temàtic del qual en serà estudiada la seva idoneïtat i viabilitat.De moment, per anar fent boca, us presentem el documental Abril79. Abril79 és una mirada a la campanya electoral de les primeres eleccions municipals democràtiques postfranquistes a la nostra ciutat. Filmada en Súper8, la transferència a vídeo es va fer amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Boi amb motiu de la celebració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics que es va commemorar l’abril de 2004.
Per motius d’espai, aquesta peça és un resum de l’obra original –dipositada a l’arxiu municipal-. S’hi han eliminat les referències a l’acte de presentació –Can Massallera, 19 d’abril de 2004- i l’entrevista que en aquell moment es va fer al cap de la llista més votada –per tal que la seva publicació, avui, no s’entengui com a propaganda electoral-.
Als crèdits d’Abril79 injustament no hi consten els autors i intèrprets de les cançons i músiques triades. Tampoc no hi tenim ni permís ni els drets de comunicació pública. Esperem que tant autors, intèrprets com editors entenguin la necessitat que teníem d’enriquir aquest documental amb les musiques i cançons que ens van ajudar a il·luminar la foscor de la dictadura. De totes maneres donem les gràcies a Sergio Ortega - Quilapayún, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Víctor Manuel, Luis Eduardo Aute, Ovidi Montllor, Raimon i Violeta Parra.

Iulius Anicetus?

“IVLI ANICETI o Iulius Anicetus va viure al Barri Antic de Sant Boi de Llobregat entre els anys immediatament anteriors i posteriors al canvi d’era, anys que corresponen al mandat d’August.” (Maria Lledó, Jordi García i Carles Serret, Història de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 1994)